Vés al contingut

Judy Collins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJudy Collins

Judy Collins actuant al The Bromeley Family Theater en Bradford, PA el 5 de febrer de 2009
Biografia
NaixementJudith Marjorie Collins
1r maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Seattle (Washington) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colorado a Boulder
East High School
MacMurray College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantant, compositora, música
Activitat1959–present
OcupadorFons de les Nacions Unides per a la Infància Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRock and roll, pop, folk
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVocals, Piano, Guitar, Harmònica
Instrument destacatguitarra, piano
Segell discogràficElektra Records
Geffen/MCA Records
Mesa Bluemoon/Rhino/Atlantic Records
Wildflower Records
Company professionalLeonard Cohen
Bob Dylan
Joni Mitchell
Joan Baez
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLouis Nelson Modifica el valor a Wikidata
GermansHolly Collins Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjudycollins.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0172423 IBDB: 391829 TMDB.org: 1226857
Facebook: 229031937147719 X: thejudycollins Instagram: judycollinsofficial Youtube: UCINgh-FrQ7HnVI-90XVtmPw Bandcamp: judycollins Spotify: 5yzE49FicYiSxN61oaxkNn Apple Music: 193870 Last fm: Judy+Collins Musicbrainz: 06f9c474-0547-40fc-be3d-1ae6ce38abd7 Songkick: 139749 Discogs: 90237 Allmusic: mn0000294923 Deezer: 64251 Modifica el valor a Wikidata
Judy Collins en una actuació del 2003

Judith Marjorie Collins (Seattle, Washington, 1 de maig de 1939) és una cantautora estatunidenca.

Biografia

[modifica]

Va tenir una formació de pianista clàssica fins als 13 anys; fins i tot va arribar a fer concerts en públic de peces de Mozart.[1]

Però el que sobretot li interessava era la música folk, la de Woody Guthrie i Pete Seeger. D'aquesta manera va començar a tocar en els clubs de Greenwich Village de Nova York,[2] i després va signar amb el segell Warner Music Group, que serà la seva casa durant 35 anys.

El primer àlbum fou A Maid of Constant Sorrow el 1961. Al principi interpretava temes d'altres autors, com Seeger, Phil Ochs, Jacques Brel i Bob Dylan (Mr. Tambourine Man) o temes d'arrel tradicional. Després d'aquest àlbum va signar amb Elektra Records. També va tenir la sort que alguns autors li van escriure peces i les va interpretar abans que ells: Bird on the Wire de Leonard Cohen i Both sides now de Joni Mitchell.[3][4]

El 1967 va conèixer l'èxit amb l'àlbum Wildflowers que comprenia les primeres composicions i també Both sides now, que es va situar al número 8 del Billboard[5] i pel qual va rebre un Grammy el 1968.[6]

L'àlbum que continua, Who Knows Where the Time Goes?, va ser produït el 1968 per Stephen Stills que estava molt de moda gràcies al seu grup Crosby, Stills & Nash. Judy Collins és la Judy de la cançó Suite: Judy Blue Eyes que Stills va compondre per al primer disc del seu grup.

Durant la dècada de 1970 va tenir una sòlida reputació de cantant de folk, però que no li va impedir tenir un repertori més extens amb temes de gospel com Amazing Grace, que va tenir molt d'èxit, i altres composicions pròpies com My Father de l'àlbum Who Knows Where The Time Goes? i Born to the Breed del disc Judith.[7]

Aquest darrer àlbum, Judith, emès el 1975, tenia una altra perla, Send in the clowns, que forma part de la comèdia musical A little night music, de Broadway, per la qual va tenir un segon Grammy.

La compilació So Early in the Spring - The first 15 years, que va aparèixer el 1977, és un recull de les millors composicions.

Durant els anys 1980 va enregistrar més àlbums i tocar en més concerts, mentre escrivia novel·les i les seves memòries.

Judy Collins és una artista compromesa: va ser nomenada representant de l'UNICEF, militant contra les mines antipersona.[8][9] El suïcidi del seu fill Clark Taylor, després d'una llarga depressió i de l'addicció a les drogues, va conduir Judy a una campanya de prevenció del suïcidi.[10]

Discografia

[modifica]
  • Maid of Constant Sorrow (1961)
  • The Golden Apples of the Sun (1962)
  • Judy Collins #3 (1964)
  • The Judy Collins Concert (1964)
  • Judy Collins' Fifth Album (1965)
  • In My Life (1966)
  • Wildflowers (1967)
  • Who Knows Where The Time Goes? (1968)
  • Whales and Nightingales (1970)
  • Both Sides Now (1971)
  • Living (1971)
  • Sunny Goodge Street (1972)
  • True Stories, and Other Dreams (1973)
  • Judith (1975)
  • Bread and Roses (1976)
  • So Early in the Spring - The first 15 years (1977)
  • Hard Times for Lovers (1979)
  • Running for My Life (1980)
  • Times of Our Lives (1982)
  • Home Again (1984)
  • Trust Your Heart (1987)
  • The Stars Of Christmas (Selected Especially For Avon) (1988)
  • Sanity and Grace (1989)
  • Fires of Eden (1990)
  • Baby's Bedtime (1990)
  • Baby's Morningtime (1990)
  • Judy Sings Dylan... Just Like a Woman (1993)
  • Come Rejoice! A Judy Collins Christmas (1994)
  • Shameless (1994)
  • Voices (1995)
  • Christmas at the Biltmore Estate (1997)
  • Forever: An Anthology (1997)
  • Both Sides Now (1998)
  • Classic Broadway (1999)
  • All on a Wintry Night (2000)
  • Judy Collins Live at Wolf Trap (2000)
  • Judy Collins Sings Leonard Cohen: Democracy (2004)
  • The Essential Judy Collins (2004)

Guardons

[modifica]
Nominacions

Bibliografia

[modifica]
  • Trust Your Heart (1987)
  • Amazing Grace (1991)
  • Sanity and Grace: A Journey of Suicide, Survival and Strength (2003)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Malkoski, Paul A. The Denver Folk Music Tradition: An Unplugged History, from Harry Tuft to Swallow Hill and Beyond. The History Press, 2012, p. 52. ISBN 1609495322. 
  2. ↑ «Reviews of new albums». Billboard, 27-11-1961, p. 28.
  3. ↑ Simmons, Sylvie. I'm Your Man: The Life of Leonard Cohen. McClelland & Stewart, 2012. ISBN 0771080409. 
  4. ↑ Courrier, Kevin. Randy Newman: American Dreams. ECW Press, 2005, p. 65–66. ISBN 1550226908. 
  5. ↑ «Judy Collins – Chart history». Billboard. Arxivat de l'original el 2019-02-08. [Consulta: 30 juliol 2015].
  6. ↑ «Bio Synopsis». Biograsphy.com. Arxivat de l'original el 2014-12-20. [Consulta: 31 juliol 2015].
  7. ↑ Santosuosso, Ernie «Judy Collins' flight of fancy». Boston Globe, 11-05-1975.
  8. ↑ Brozan, Nadine «Chronicle». The New York Times, 09-07-1996 [Consulta: 1r agost 2008].Roos, John «Taking a Novel Approach; A Grieving Judy Collins Finds Writing a Book Helps the Healing Process». Los Angeles Times, 26-01-1996, p. 30 [Consulta: 1r agost 2008].
  9. ↑ «Judy Collins has painful talk about suicide». Associated Press. MSNBC Online, 25-03-2008.
  10. ↑ Hellmich, Nanci. «Son's suicide prodded Collins to write». USA Today, 18-06-2007. [Consulta: 25 novembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judy Collins
  • Judy Collins - Lloc web oficial
  • Swingin' Chicks (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Judy_Collins&oldid=29935800»